TINA era de un cazador que la quería sacrificar, así que su vida realmente ha cambiado!! Es un amor de peludeta y NURIA está encantada con ella!! GRACIAS POR EL ESCRITO TAN BONITO Y POR CUIDAR TAN BIEN A TINA!!
copio:
Hola! Us volia explicar la nostra història amb la Tina. potser és útil per a altres persones que no saben si adoptar o no. Fa uns set mesos vaig conéixer els Amics dels animals del Segrià i vaig decidir col·laborar-hi apadrinant una gosseta. Vaig trucar-hi per telèfon i de seguida vaig entendre que el que volia era adoptar un animal. De fet, encara que no volia animals a casa, perquè només hi veia problemes, tenia la sensació que ens aniria molt bé amb la Tina, ja que des de la protectora ens van aconsellar una gossa que encaixés al nostre piset i el nostre ritme de vida.
Ara fa set mesos que corre per casa i ens fa companyia. No m'hagués imaginat mai com es pot arribar a estimar un animal! Ens hem ajudat mútuament, ja que jo he estat quasi cinc mesos de baixa i la Tina ha estat amb mi cada dia, mirant-me, escoltant-me, obligant-me a sortir al carrer a passejar...i nosaltres fem que cada dia estigui més confiada, perquè té moltes pors, i que visqui en un entorn agradable. Passats aquests mesos, podem dir que la Tina forma part de la nostra família. Ella, quan entra al pis, se sent com a casa. Fins i tot ha enterrat un os molt a prop de casa, fent-se seu l'entorn. En resum, que adoptar un animal, encara que implica petits sacrificis, és molt reconfortant i omple molt. Com podeu veure a les fotos, vam haver de tallar el pèl de la Tina perquè un dia que vam anar a l'hort va acabar plena d'herbes.
NURIA
.jpeg)
1 comentario:
gracies per cuidar tant be de la tina.si contactes amb un animal no hi marxa enrera.per cert,quina xollada!!!un petó
Publicar un comentario