EL MEU PETIT HOMENATJE PER A TU GRESCA

Vaig venir a buscar-te un matí ennubolat d’octubre, tretze dies després que la Noa marxés. Tu mai la vas substituir, de la mateixa manera que ningú et substituirà a tu. Sempre m’en recordaré d’aquell dia: et vaig deixar al veterinari per a que et rentessin, et pentinessin i et donessin un cop d’ull. Al venir-te a buscar va ser com si portéssim juntes tota una vida! estaves tant contenta i saltaves sobre meu... només feia tres hores que ens haviem conegut, quin moment més inoblidable!

Al carrer tenies molta por a tot lo desconegut. Quan vam arribar a la que seria la teva llar, no et separaves de mi. Al començament, venies tímidament demanat una caricia. Poc a poc t'anaves atansant i cada vegada estaves més a sobre meu. Tu, la meva petita Gresca… Vas anar perdent la por al carrer i vas fer amics: el Nuk, la Lady, la Xispa, la Coco i el Suc, la Jo... i t’agradava passejar amb ells. Això sí: els hi deixaves ben clar que les meves carícies eren sols per a tu! ..Amb el temps, massa poc temps, i sense motiu aparent, vas començar a decaure: cada cop et costava més caminar, i no coordinaves els teus moviments de les potetes de davant amb les del darrera. De vegades et quedaves dormida sense gairebé respirar i de sobte et despertaves sense saber on eres ni amb qui. Fins al final no vam saver ben bé la teva edat. I només em va importar perquè no vaig poder estar molt de temps al teu costat. No feia gaire que estavem juntes, però tu ja eres gran i estaves molt malalta.
Mai sabrem quant vas arribar a patir abans d’arribar al refugi, mai sabrem el que vas haver de passar. Estimada Gresca, els últims dies vas patir molt, i jo, jo no podia paliar el teu dolor…et mirava i no podia fer res…

Aquell dia anavem a veure una casa on tu no rellisquessis, on no haguessis de pujar escales, on poguessis estar bé. Aquell dia… vam sortir de casa a quarts de nou del vespre i ja no hi vas tornar… Els teus ulls, rodons i bonics es tancaven poc a poc, el teu cap s’arropenjave amb força damunt el meu braç. Lentament t'en anaves … i jo no podia fer res més que dir-te adéu......Ja no hi ets, ja no pateixes, vas marxar plena d’estimaciò: la Natàlia i jo vam ser al teu costat tota l'estona. T’emportes molt amor, t’emportes un bossi del meu cor, que sempre serà amb tu. M’has deixat molts records, tots molt bons; però també m'has deixat un buit molt gran.

Estimada Gresca, allà on siguis, DESCANSA EN PAU.