7 de septiembre de 2011

EL MEU PETIT HOMENATJE PER A TU GRESCA

Vaig venir a buscar-te un matí ennubolat d’octubre, tretze dies després que la Noa marxés. Tu mai la vas substituir, de la mateixa manera que ningú et substituirà a tu. Sempre m’en recordaré d’aquell dia: et vaig deixar al veterinari per a que et rentessin, et pentinessin i et donessin un cop d’ull. Al venir-te a buscar va ser com si portéssim juntes tota una vida! estaves tant contenta i saltaves sobre meu... només feia tres hores que ens haviem conegut, quin moment més inoblidable!

Al carrer tenies molta por a tot lo desconegut. Quan vam arribar a la que seria la teva llar, no et separaves de mi. Al començament, venies tímidament demanat una caricia. Poc a poc t'anaves atansant i cada vegada estaves més a sobre meu. Tu, la meva petita Gresca… Vas anar perdent la por al carrer i vas fer amics: el Nuk, la Lady, la Xispa, la Coco i el Suc, la Jo... i t’agradava passejar amb ells. Això sí: els hi deixaves ben clar que les meves carícies eren sols per a tu! ..Amb el temps, massa poc temps, i sense motiu aparent, vas començar a decaure: cada cop et costava més caminar, i no coordinaves els teus moviments de les potetes de davant amb les del darrera. De vegades et quedaves dormida sense gairebé respirar i de sobte et despertaves sense saber on eres ni amb qui. Fins al final no vam saver ben bé la teva edat. I només em va importar perquè no vaig poder estar molt de temps al teu costat. No feia gaire que estavem juntes, però tu ja eres gran i estaves molt malalta.
Mai
sabrem quant vas arribar a patir abans d’arribar al refugi, mai sabrem el que vas haver de passar. Estimada Gresca, els últims dies vas patir molt, i jo, jo no podia paliar el teu dolor…et mirava i no podia fer res…

Aquell dia anavem a veure una casa on tu no rellisquessis, on no haguessis de pujar escales, on poguessis estar bé. Aquell dia… vam sortir de casa a quarts de nou del vespre i ja no hi vas tornar… Els teus ulls, rodons i bonics es tancaven poc a poc, el teu cap s’arropenjave amb força damunt el meu braç. Lentament t'en anaves i jo no podia fer res més que dir-te adéu......Ja no hi ets, ja no pateixes, vas marxar plena d’estimaciò: la Natàlia i jo vam ser al teu costat tota l'estona. T’emportes molt amor, t’emportes un bossi del meu cor, que sempre serà amb tu. M’has deixat molts records, tots molt bons; però també m'has deixat un buit molt gran.


Estimada Gresca, allà on siguis, DESCANSA EN PAU.


video

3 comentarios:

Gresca dijo...

Mis mas siceras gracias a todas quellas personas que sin duda don mis verdaderos amigoa que haveis estado al lado de Gresca y mio, sobre todo en los ultimos dias de su vida, sin vuestro apoyo y no hubiese podido tirar adelante.Muchas gracias a Natalia por estar siempre ahi cuando la necesitamos, a ti Claudia por tus buenos consejos, a ti Xaro por apoyarme en mis decisiones, Nunca podre olvidar todo lo que hicisteis por mi pequeña Gresca, y ella allí dónde este os estará ayudando en todo, Por eso erais sus tias preferidad.
Gracias a todos.

issi dijo...

joana se nota que gresca y tu conectasteis desde el principio y que teniais muy buena quimica.ella se fue pero no olvides todo lo bueno que hiciste por ella.seguro que gresca alli arriba no lo olvida y te protegera como tu proteges a nuestros peludos.un abrazo muy fuerte compañera.

FLY dijo...

Gresca tuvo sus últimos años de su vida, lo mejor que cualquier peludo puede desear.. seguro que ella se olvidó de todas sus penurias y sabrá agradecertelo siempre.. estará espernadonte en el puente..