4 de noviembre de 2010

LES MEVES GOSSETES

Hola a tothom.
Hem dic Helio i us vull explicar l'historia de les meves gossetes Lluna i Nina.
Un dia van decidir anar a buscar dos cadells a la gossera de Lleida (aquí tenim l'enllaç): http://www.defensaanimalslleida.blogspot.com . No volíem comprar-les, i pensàvem en fer una adopció d'un gos abandonat. La Lluna i la Nina varen ser abandonades a una rotonda de Lleida, quan encara no tenien dos mesos. Les van trobar mortes de por, molt deshidratades i famolenques. Nina va estar amb sèrum en la clínica veterinària. Totes dues van passar la parvovirosi i la malaltia de les gosseres (es queden afòniques i no paren de tossir).

Tenien tres mesos, el dia que van arribar a casa. Al principi, s'espantaven amb els sorolls forts i menjaven amb desesperació. Peró eren una monada, es passaven tot el temps jugant.


A poc a poc van integrar-se a la seva nova vida. Això si ja no tenim cap moble que no hagin rosegat. La taula, els sofàs, això per no parlar dels mitjons i les sabates. Total, que farem un pla renove de mobles i roba.
Ara, aviat faran set mesos, encara roseguen tot el que troben, i s'han fet molt grans i fortes. Ens anem a córrer pel Parc del Cadí-Moixeró. Tenen uns arnesos de tir, i encara que són petites, ja els agrada molt sortir a la muntanya. Tanmateix, quant nevi, ens anirem a fer esquí de muntanya, i també farem pulka a les estacions de esquí de fons.

Ara veureu les gossetes, són per aquest ordre, Lluna i Nina:
També hem trobat fotos de petites...ara primer Nina i després Lluna:


Espero que us agradin, fins molt aviat.

Eliott:

Moltisimes gràcies per aquestes maravelloses fotos i aquet bonic escrit, desitgem de tot cor que pugueu seguir sent tant feliços per sempre.

protectoralleida@hotmail.com

2 comentarios:

mati dijo...

M'ha encantat la vostra història i les gossetes són un encant!! Se les veu plenes de vida i de felicitat!

Jo també he hagut de fer pla renove... però per sort només de sabatilles!! M'aixeco pel matí i no trobo mai les dues sabatilles!!

Marc dijo...

Bon dia,
La vostra historia se sembla en molts punts en la nostra, la TESS també vé de la protectora de Lleida i el comportament a casa es bastant similar. Fa uns mesos que la portem a l'educador de la Seu d'Urgell ja que no només teniem pbs amb els mobles i sofa menjats si no amb el comportament en general i en totes circunstancies.La tasca desenvolupada pels nostre educador ha estat molt positiva i ha donat resultats de forma casi immediata. Ara amb 15 mesos, no tot es perfecte però no se sembla en cap moment amb els primers mesos de convivencia en la nostra familia.
Es molt més independent i s'ha calmat moltissim.
En quan a les destroces a casa, la deixem un maxim de 2 hores sola, es queda dormint en un transporti(ben dimensionat),ella mateixa s'hi posa automaticament quan marxem.
Això si, quina satisfacció ens donen els vespres i el cap de setmana quan ens escapem a la muntanya.La cara de satisfacció de la gossa al moment de preparar la motxilla els dissabtes o diumenges i lo bé que s'ho passa a la muntanya no té preu.
TESS-Marc-Marielle