UN GRAN ESFUERZO CON UNA MEJOR RECOMPENSA

XAVI Y AGNÈS quieren compartir con nosotros la historia que han vivido tras la adopción de COBA. Queremos transmitir este mensaje a todas las personas que han adoptado en algún refugio y a aquellas que tienen pensado hacerlo...En ocasiones, los peludos que rescatamos de la calle, pueden tener algún trauma por haber sufrido malostratos, y el dolor de haber sido abandonados....seguramente , este fue el caso de la pequeña COBA...Otros adoptantes la hubieran devuelto al refugio como ya ha pasado con otros peludetes..pero, AGNÈS Y XAVI han luchado hasta el final y hoy disfrutan de una COMPAÑERA EJEMPLAR y un miembro más de su familia. Os dejamos con su relato que, merece la pena leer y, sobre todo, DE LA EDUCACIÓN ES POSITIVO!! Un ejemplo más de que no es necesario PEGAR JAMÁS PARA EDUCAR!! 

COPIO: 

Hola a tots! Som l´Agnès i el Xavi, els propietaris de la COBA, una gosseta que vam adoptar a la protectora " Amics dels Animals del Segrià" fa dos anys i mig. Sumar un gos a casa no sempre és fàcil, es un petit repte que, per desgràcia, a vegades, acaba amb l´animal de tornada a la protectora esperant una altra oportunitat que, potser, no arrivarà....

Nosaltres us voldriem explicar com, desprès d´adoptar la COBA , vam aconseguir entrendre les seves necessitats i vam poder superar les seves pors i els nostres dubtes , fins que ha passat a ser un més de la família. La COBA ens va arrivar d´una casa d´acollida amb uns 4 mesos de vida. Des de el primer moment, va mostrar que podia ser afectuosa i juganera amb les persones però, a la vegada, també mostrava un caràcter fortament independent i, fins i tot desconfiat: li faltava seguretat i no ens sabíem comunicar. Les primeres setmanes ja vam veure que, a diferència del que es veu a les pel.lícules , no tots els cadells són dòcils i obedients per naturalesa. Tot i que el joc i l´afecte estaven assegurats , la COBA es mostrava molt previnguda amb el seu voltant i desconfiada davant de qualsevol manipulació. 

Es revelava fortament a l´hora d´administra-li medicaments , al banyar-la, quan tractàvem d´evitar que fes malbè objectes o mobles, que es mengés el nostre sopar, que bordés a la nit, i en un llarg etcètera de situacions quotidianes.Les necessitats del dia a dia obligaven a resoldre aquestes situacions de qualsevol manera possible i sovint havíem de fer ús de la força.El conflicte augmentava poc a poc. 

Vam aplicar tota mena de consells que recollíem de coneguts , blogs, fòrum, i, fins i tot, programes de televisió , però, en el millor dels casos, la situació quedava igual. 4 mesos desprès d´adoptar-la vam haber de reconèixer que la situació era insostenible i que la convivència era impossible. 

Abans de donar l´adopció com fracassada i passar a considerar opcions més amargues, vam donar-nos una altra oportunitat tots plegats i vam buscar un educador caní.

Sense entrar en detalls direm que, en 3 o 4 mesos tot va camviar moltíssim. Es va acabar la impotència, la frustació i la bronca inútil. Vam canviar els consells tradicionals de " dominància i submissió" per una opinió més professional i actualitzada i vam començar a treballar " EN POSITIU" , al nostre ritme però amb molta constància. 

Treballant en la mateixa líniea pel nostre compte , un any més tard, vam poder eliminar totes les males conductes. Actualment gaudim d´un membre de la familia, totalment integrat i feliç de viure amb nosaltres. A més a més, les ganes de jugar i de rebre carícies s´han multiplicat!!

Més enllà de les ajudes que hem rebut, la base del canvi ha estat la nostra dedicació i persistència. Hem après tantes coses durant aquest temps amb la COBA i altres gossos , que fins i tot hem passat de rebre classes a ser educadors. En resum esperem que la nostra experiència sigui d´ajuda i esperança als que teniu ara mateix , algun gos adoptat i " guerriller " voltant per casa vostra.

XAVI I AGNÈS